La resposta de Richard Feynman als que dubten de la compatibilitat entre art i ciència en una entrevista a la BBC a l’any 1981:
“Tinc un amic artista que sol adoptar una postura amb la qual jo no estic molt d’acord. Ell sosté una flor i diu:« Mira que bonica és », i en això coincidim. Però segueix dient:« Veus, jo, com a artista , puc veure la seva bellesa, però tu, com a científic, ho desmuntes tot i ho converteixes en alguna cosa anodina ».
I llavors penso que ell està una mica despistat. Per començar, la bellesa que ell veu també és accessible per a mi i per a altres persones, crec jo. Potser jo no tingui el seu refinament estètic, però puc apreciar la bellesa d’una flor.
Però al mateix temps, jo veig molt més en la flor que el que veu ell. Puc imaginar les cèl·lules que hi ha en ella, les complicades accions que tenen lloc al seu interior i que també tenen la seva bellesa. El que vull dir és que no només hi ha bellesa en la dimensió que capta la vista, sinó que es pot anar més enllà, cap a l’estructura interior.
També els processos, per exemple, el fet que els colors hagin evolucionat per atraure els insectes vol dir que els insectes poden apreciar el color. I llavors es crea la pregunta: El sentit de l’estètica també el tenen les formes de vida menors de la natura? Per quina raó els resulta estètic?
Tota classe d’interessants qüestions de la ciència que no fan sinó sumar-li misteri i interès a la impressió que deixa una simple flor, no entenc com podria restar-se’l “