“La transformación de la intimidad: Sexualidad, amor y erotismo en las sociedades modernas” d’Anthony Giddens, escrit al 1992, es una anàlisi emocional de l’ordre social modern on argumenta que la transformació de la intimitat, en la qual les dones estan exercint la funció més destacada, ens ofereix la possibilitat d’una democratització radical de l’esfera personal.
El concepte d’amor confluent d’en Giddens no es una proposta, sinó la interpretació d’una realitat existent, que s’expandeix i que en essència estableix els fonaments d’una relació saludable entre dues persones auto-realitzades i sense por a la soledat, que constitueixen un vincle actiu, reflexiu i pactat.
Tot i que de vegades difícil de pair, inclús pels seus propis protagonistes potser en bona part perquè arrosseguen sentiments d’inseguretat i culpa fruit d’una repressió que queda ben patent al seu llibre.
Es tracta d’una de les concepcions post-romàntiques de l’amor que valora el fet que la parella confluent creu en la igualtat, en la satisfacció emocional i també sexual. No entén de mites com l’amor etern o la necessitat de sacrificar-se per l’altre i s’enfoquen més aviat en l’afecte quotidià, en la cooperació i la reciprocitat. Ja no es tracta de trobar “cap mitja taronja”, tots som sencers, i les relacions son un compromís meditat i pactat, que pot comportar qüestionar el “tot o res” i que obre la porta a models de relació on estimar algú, potser no tingui que implicar el tenir que conviure-hi plegats.
Giddens, planteja que l’amor confluent no és necessàriament monògam en el sentit de l’exclusivitat sexual, però sí pressuposa la igualtat en el donar i rebre emocional, parlem d’una versió d’amor en la qual la sexualitat d’una persona és un factor que ha de ser negociat com a part de la relació.
La decadència de l’amor romàntic per a tota la vida va aparellada a la capacitat de la dona, en las darreres dècades, de per una banda prendre el control del seu cos i la seva sexualitat, i per altre de la possibilitat d’esser autosuficient econòmicament parlant. Per això, es en les seves mans on està bona part de la capacitat d’establir un nou marc en les relacions de parella.
Un altre nou concepte de relació es l’anomenat amor Líquid que en Zygmunt Bauman va plantejar cap al 2003, del que sembla que se n’ha fet mes ressò i que s’acosta més a una queixa de la evolució de les relacions. Ens parla de la fragilitat dels vincles i defineix les relacions actuals com a faltes de solidesa, calidesa i amb una tendència a ser cada vegada més fugaces, superficials i amb menor compromís. Segons ell, la resta de persones comencen a ser tan sols mercaderies per donar satisfacció a les teves necessitats, i l’amor corre el risc de transformar-se en una mena de consum mutu guiat per l’economia i la filosofia de l’usar i llençar.
Es seu argument es que l’amor s’ha tornat “líquid”, i ja res és “sòlid” com ho va ser en un passat que es suposa que gaudia de valors més ferms i menys volubles. Els contactes superficials i eteris per les xarxes socials s’han traslladat a la vida real, i el nou model de relació segons Bauman es símptoma de decadència.
Tenint part de raó, Bauman ens porta a l’altre extrem i al meu entendre confon una part amb el tot, menysprea tot el que de positiu ens aporta el alliberar-nos de dogmes i cadenes i oblida que als homes, el seu estatus econòmic els ha permès gaudir històricament de més “liquiditat”. El romanticisme burgés, va venir acompanyat de la popularització de la figura de l’amant, (i dels bordells), com a complement de la institució matrimonial. Per als homes l’amor “líquid” no és una novetat.
El que en surti de tot això quelcom positiu o negatiu, depèn de les possibilitats de reconduir els models de relació existents, i al mateix temps de la reacció del poder per mantenir el control de la sexualitat. I val la pena aprofundir-hi.
No se si Terenci Moix quan va dir que “El sexe és bàsic en la vida de les persones, tant quan es fa
com quan es reprimeix” havia llegit en Giddens, però de ben segur que estaria força d’acord amb ell.
L’amor passional, l’enamorament, son comuns a totes les cultures, però no així el concepte d’amor romàntic, originat com a resposta social a les necessitats d’un model econòmic molt concret. Enamorar-se es força comú a totes les cultures, però les seves implicacions son molt diferents. Faríem bé de revisar els treballs dels clàssics. Giddens, parlant de l’amor confluent ho fa, i ens parla del concepte de l’amor i la sexualitat de Freud, Foucault, Marcuse,… però cal no oblidar també a Reich, Malinovsky, Marvin Harris i altres estudis com els d’en Daniel Kahneman, Michael Ryan, el mateix Eduard Punset o inclús Friedrich Engels dels que potser anirem parlant, i que analitzen l’evolució històrica de les relacions i les institucions socials en diferents cultures i èpoques.
Parlar de repressió sexual per part del sistema pot semblar exagerat, però recordem que em passat de que donar-se un petó al carrer, a més de considerar-ho un pecat, et pogués dur a presó o a esser multat, cosa que encara succeeix avui als països àrabs, a que es consideri que llibertat sexual es accedir gratuïtament a la pornografia.
Un negoci aquest que segons estudis mou més del 30% del tràfic d’Internet i uns 5.000 milions d’euros a l’any, controlat en bona part per grans fons d’inversió, que avui constitueix segons l’informe de Save the Children (Juny 2020) la base d’una educació sexual de nens i joves, que accedeixen des de els mòbils de mitjana a partir del 12 anys i que promou un tipus de sexualitat que promou la violència i la humiliació de la dona (veure el post “Dona al punt zero“).
Mentre es qualifica la pornografia com conseqüència i prova de l’exit del concepte d'”alliberament sexual”, es comercialitzen anells de compromís amb GPS per tenir localitzada la parella, i la “prova d’amor” entre molts adolescents es entregar la contrasenya del facebook,…. em bé al cap com els seguidors Ché Guevara, que pretenien lluitar com ell contra el capitalisme, van acabar sentint “realitzades” les seves ànsies revolucionaries per la via de poder comprar-se un pòster i una xapa amb el seu retrat gràcies al mateix capitalisme que volien combatre.
Aquí podeu trobar un interessant article parlant-nos de l’amor confluent com els fonaments d’una relació saludable al blog de la “Mente es Maravillosa”.
Per copsar amb transparència l’efecte de la repressió sexual a les societats àrabs actuals podeu fer una ullada a “Sex and the citadel: Intimate Life in a Changing Arab World” de Shereen El Feki i El Himen y la Yihab: porqué el mundo arabe necesita una revolución sexual, de Mona Heltahawy.
