Dins la Llista de pel·lícules de “Borsa & Diners” fa un temps varem incloure “In the same boat” per parlar-ne més endavant. Ara, amb una altre crisi al damunt, potser és un bon moment per posar-nos-hi.
Un del grans arguments contra el concepte de la Renda Bàsica Universal és que concedir ajuts als que no tenen feina els desmotiva per cercar-ne, és “subvencionar la vagància”, i qui ho defensa és perquè vol cobrar sense treballar.
La intel·ligència artificial, la robòtica, les tecnologies de la informació,… estan generant nous llocs de treball però estan eliminant molts mes.
Com ens planteja Marcus du Sautoy a “Programados para crear” avui ja fins i tot es qüestiona si la intel·ligència artificial es limita a imitar o és realment capaç de crear. Inclús l’art i els processos creatius van camí de ser manegats per algoritmes.
Caldria però no oblidar que mentre les inversions, les subvencions, les investigacions i els ajuts dels estats pel desenvolupament de aquestes tecnologies, es paguen amb els impostos de tota la població, els beneficis que se’n generen van a parar sols a uns pocs, just potser els que paguen menys impostos. Al 2018 les empreses de l’Ibex tenien 805 filials a paradisos fiscals i un contribuent mitja a l’estat espanyol pagava al voltant del 20% dels seus ingressos en impostos, mentre, per exemple Apple, paga a nivell mundial l’1%. (Veure “¿Por qué pagas más impuestos que Apple?“).
Segons dades del Ministeri d’Economia el nombre total d’empreses a Espanya a data de febrer 2017 era de 2.843.206 de les quals, 4.312 eren “Grans” empreses, és a dir, empreses de més de 250 treballadors. El 0,15% del total. I la resta, (99,85%) autònoms i petites empreses, que al 2018 suposaven el 65% del PIB, i generaven al voltant del 66% de l’ocupació.
Al 2019, els ajuts al creixement per Pymes varen ser de 455 milions d’euros. Sols una gran empresa, Alcoa, ha rebut els darrers anys 1.000 milions d’euros.
Les dades no son fàcils de trobar, els ajuts públics a Pymes al 2014 van ser de 6.400 milions, mentre que els ajuts només al sector energètic – Totes de l’Ibex- van ser 10.430 milions d’euros. I segons el Banc d’Espanya dels 76.410 milions d’ajuts al sistema financer espanyol, durant la crisi del 2009 s’estimava que “es podrien” recuperar aproximadament 12.198.000. Del cost de l’ajut, 60.613.000, el 5,6% del PIB, perdut, … (tot i que a 2021, les estimacions parlaven de recuperar només 9.000 milions d’un cost total real de 101.500 milions).
Per entendre’ns, les pèrdues del rescat bancari venen a ser regalar-l’hi a la banca 125.458 euros diaris (més de 20 milions de les antigues pessetes, cada dia) des de el dia en que va néixer Jesucrist fins el 31 de desembre del 2020.
Per entendre millor com es reparteix la riquesa podeu veure aquest fragment de “In the same Boat”:
Es immoral plantejar una redistribució de la riquesa?, es més ètic subvencionar llocs de treball que persones?, es inviable realment la Renda Bàsica Universal?
Als diàlegs de Plató es parla d’una societat de ciutadans ociosos que discutia de tot el diví i humà, mentre els esclaus treballaven. Els romans gaudien de 130 dies de festa a l’any. No podrien, els esclaus dels que parla Plató, ser les màquines d’avui?
La pel·lícula, amb la participació del sociòleg polàc Zygmunt Bauman, el Premi Nobel d’Economia Tony Atkinson i l’ex president Uruguai José Mujica entre altres especialistes, planteja com una correcta administració dels avenços tecnològics podrien ser la clau per aconseguir un món millor i més just,
Podeu veure la pel·lícula en aquest enllaç.
Per aprofundir en el tema de la Renda Bàsica: “Utopía para realistas” de Rutger Bregman