El llibre de Rutger Bregman clama per la renda bàsica universal, el repartiment del temps de treball i una obertura de fronteres. Per sobre de tot, reivindica la utopia.
Oscar Wilde va definir el progrés com “la realització d’utopies”. Però el jove pensador holandès Rutger Bregman, que ha provocat cert enrenou amb la seva aposta per un canvi profund del model social i que es mostra molt crític amb els mitjans de comunicació convencionals, focalitza el drama en el fet que, en un moment d’avenços tecnològics, humanitaris, econòmics i socials importants, semblem haver-nos quedat sense idees noves. “La veritable crisi és que no se’ns acudeix res millor”.
“Als Estats Units, la bretxa entre rics i pobres és avui més àmplia que a l’antiga Roma, l’economia de la qual es basava en l’esclavatge. Aquest increment de la desigualtat comporta un augment de problemes socials, i amb això un augment de la despesa pública.
Els pobres no prenen decisions desencertes perquè siguin ineptes, sinó perquè viuen en un context en què qualsevol prendria males decisions. Estar distret pensant com sobreviure a fi de mes condueix a prendre decisions poc assenyades.
Ser pobre no és mancar de caràcter, és mancar de diners,…”
Més info sobre la Renda Bàsica al post “In the same boat”