“[…] Les espècies animals en què la lluita entre els individus ha estat reduïda al mínim i en què la pràctica de l’ajuda mútua ha assolit el màxim desenvolupament són, invariablement, les espècies més nombroses, les més florents i més aptes per al progrés. […] A la pràctica de l’ajuda mútua, les empremtes de la qual podem seguir fins a les fases més antigues de l’evolució, trobem l’origen positiu i indubtable de les nostres concepcions ètiques; i podem afirmar que el paper principal en l’evolució ètica de la humanitat va ser exercit per l’ajuda mútua i no per la lluita mútua. […]Es comprèn fàcilment que, sense respecte, simpatia ni suport mutu, l’espècie degenera. Però això no importa a la classe directiva i inventa tota una ciència falsa per provar el contrari.”
Escrit en part com a resposta al darwinisme social, el llibre de Kropotkin es va basar en la seva experiència del dia a dia en expedicions científiques a Sibèria per il·lustrar el fenomen de la cooperació. Després d’examinar les proves de la cooperació arriba a la conclusió que la cooperació i l’ajuda mútua són tan importants a la evolució de l’espècie, com ho és la competència i la lluita mútua, si no és més.
Aquesta obra de Kropotkin ha estat considerada pionera i antecedent del concepte d’altruisme en etologia, de la genètica de poblacions i de la sociobiologia.
Ara, més de cent anys despres de la mort de Kropotkin, son molts els treballs científics que reconeixen que la cooperació como clau de la selecció natural i han estat molts els autors que han cridat l’atenció sobre la interpretació incorrecta de la selecció natural darwiniana en clau egoista. Les aportacions del naturalista i escriptor anglès Colin Tudge permeten matisar la manera com hauríem d’entendre l’egoisme genètic i la cooperació en el procés evolutiu.
Més info als articles d’en Carlos Beorlegui, “La cooperación como clave de la selección natural”,
i a “Prenent Piotr Kropotkin seriosament” de’n Alvaro Girón