Primavera silenciosa (1962), de la biòloga marina i zoòloga nord-americana Rachel Louise Carson (1907-1964), és un llibre que cal conèixer ja que aborda un dels problemes més greus que va produir el segle XX: la contaminació que pateix la Terra . Utilitzant un llenguatge transparent, el rigor propi de la millor anàlisi científica i exemples esfereïdors, Carson va denunciar els efectes nocius que per a la naturalesa tenia l’ús massiu de productes químics com els pesticides, el DDT en particular. Es tracta, per tant, d’un llibre de ciència que va més enllà de l’univers científic per endinsar-se en el món turbulent de “allò social”. La seva transcendència va ser tan gran que avui està considerat un dels principals responsables de l’aparició dels moviments ecologistes a favor de la conservació de la natura. De fet, Primavera silenciosa va aconseguir el que pocs textos científics aconsegueixen: il·luminar els nostres coneixements de processos que tenen lloc a la natura i despertar l’interès de la societat tant per la ciència que és necessària per comprendre el que succeeix al nostre planeta, com per la situació present i futura de la vida que hi ha.
Escrit amb una prosa no exempta de lirisme, Rachel Carson va encendre la flama social per preservar el medi ambient. Quelcom que, vist des de la distància, més de seixanta anys després de la seva publicació, resulta obvi, però en els temps en què es va publicar el llibre, va resultar molt aparatós per a Rachel Carson, ja que va ser víctima d’una campanya de difamació on se’l va acusar de dona trastornada, arribant fins i tot a qualificar-la de vella, histèrica, conca i coses similars. Quan la raó es perd, passen aquestes coses.
Cal situar-se en els temps en què va ser publicat aquest llibre, quan res ni ningú no s’atrevia a posar en dubte el model de progrés científic que exercia la seva hegemonia cultural als anys de postguerra. Enutjats, els peixos grossos de la indústria dels pesticides van aplicar pràctiques mafioses, utilitzant tots els canals possibles per fer propaganda en contra de Rachel Carson, acusant-la d’inquisidora, alarmista, comunista i de promoure, amb el llibre, insectes i plagues perquè aquests tornessin a dominar la Terra. Rachel Carson feia olor de sofre.
Però Rachel no es va acovardir. L’opinió pública tampoc no va percebre l’olor de sofre. El seu llibre va ser un èxit de vendes, estant més de mig any a la llista dels més venuts; un best seller de contingut ecològic que va aconseguir generar debat amb una qüestió que va travessar les consciències: “Què és el que ha silenciat les veus de la primavera a incomptables ciutats d’Amèrica del Nord?”.
Escrit amb una gran sensibilitat, el llibre comença igual que si fos un conte: “Hi havia una vegada una ciutat al cor d’Amèrica del Nord on tota existència semblava viure en harmonia amb allò que l’envoltava”. Després de la lectura, la gent va començar a prendre consciència ecològica i, amb això, va començar a preocupar-se pels productes químics que ruixen el nostre entorn i “s’allotgen durant molt de temps a les collites i penetren als organismes vius, passant d’un a l’altre a una cadena d’enverinament i de mort”.
A causa de la ressonància de la paraula escrita per Carson, va arrencar una investigació federal al Congrés, i el president John F. Kennedy va posar en marxa un estudi sobre l’ús de pesticides. L’informe acabaria prohibint la majoria dels productes que al llibre de Carson s’assenyalaven com a nocius.
Gràcies a la feina de Rachel Carson es crearia l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA) i, amb això, Rachel Carson es va convertir en la primera activista contemporània que va defensar el model ecològic. Per això, el seu llibre va ser tan important, perquè Primavera silenciosa és un exemple clar de com la lectura pot canviar l’actitud de les persones, i com aquesta actitud pot pressionar les institucions per fer més habitable la vida a la Terra. Sense aquest llibre, l’ecologisme actual seria altrament o, potser, no seria, i és important recordar-ho ara que fa pocs messos la UE autoritzava 10 anys més de Glifosat, el ingredient actiu d’un herbicida d’acció total, no selectiu, sobre el cual podeu llegir l’informe d’ecologistas en acción “Nadando en Glifosato” i trobar més informació a la pagina “Por un futuro sin tóxicos“.
Per conèixer una mica més Rachel Carson:
“El caso de Rachel Carson” a “Mujeres con ciencia“
y “Rachel Carson, la mujer que inauguró el ecologismo contemporáneo” a “Ambiental.net“