Si t’agrada la fotografia, serà difícil que no coneguis en Sebastiao Salgado.
Nascut al 1944 a Brasil, al 69 abandonava el país fugint de la dictadura, i no va ser fins 1973, quan abandonant la seva feina com economista, es va interessar per la fotografia guanyant el seu Primer World Press Photo al 1994.
Ha fotografiat El genocidi de Rwanda, les fams a l’Àfrica, la guerra dels Balcans, els incendis dels pous petroliers de Kuwait en plena Guerra del Golf, les mines d’or on s’amunteguen els nous esclaus, els camps de refugiats, però també la naturalesa verge (Gènesi) i les tribus perdudes de l’Amazones (Amazònia).
Incapaç de seleccionar quines de les seves imatges penjar, que millor que deixar que sigui el mateix com va fer en aquesta xerrada seva a TED, que ens mostri algunes i ens presenti en seu treball amb l’Institut Terra plantant 2 milions de arbres per reforestar la terra on va néixer.
“Es fotografia amb el passat de cadascú, amb la seva ideologia.”
“El 2014, Salgado va finalitzar un treball monumental de més de vuit anys que va titular Gènesi, en què va recórrer els llocs més recòndits del planeta, en una expedició al més íntim de la naturalesa, i que segons les seves paraules és una «oda visual a la majestuositat i fragilitat de la Terra i una advertència sobre tot el que correm el risc de perdre». finalitzat Gènesi, i a l’edat de 70 anys, la seva obsessió per fotografiar aquesta «majestuositat i fragilitat» el porta a emprendre un projecte que diu que és el seu somni més gran: les comunitats indígenes de l’Amazones El 2018 i després de més de quatre anys de ardu esforç, aconsegueix finalitzar Amazònia, l’últim gran treball, de moment, del fotògraf brasiler.”
“Sebastiao Salgado o la belleza de las miserias humanas“
“Es va dir que jo feia estètica de la misèria. I una merda! Jo fotografio el meu món, sóc una persona del Tercer Món“
Aquí algunes entrevistes, força personals, en diferents formats:
“Amazônia” es pot veure al Museu Marítim de Barcelona fins el 28 de Febrer del 2025.
