Per als potawatomi la vida a la terra està modelada per la “Dona Celeste”, que va crear un jardí per al benestar de totes les criatures.
Com ens recorda Kimmerer, “A Occident també hi havia una dona, Eva, i un jardí, però la dona va ser expulsada a vagar per la terra àrida i per sobreviure havia de sotmetre el món a què l’havien llançat.“
I així ens comportem, perquè aquest exili marca una relació abusiva i jeràrquica: l’humà està al cim, la resta a sota. A les cultures indígenes l’ésser humà és el germà petit de la creació i, per tant, el que més ha d’aprendre de la resta de les espècies.
Robin Wall Kimmerer és botànica, doctora en biologia vegetal, professora universitària i alhora membre de la Citizen Potawatomi Nation. Aquesta doble pertinença — ciència occidental i saber indígena — és el moll del llibre. No els contraposa; els trena (d’aquí el títol: una trena de tres cabells d’herba sagrada, que representen ciència, saber tradicional i història personal). I ens explica com la noció indígena de ‘coneixement’ incorpora no només el coneixement intel·lectual i la observació física, sinó també els valors, símbols i ensenyaments de temps profunds. “Al anomenar-lo ‘coneixement tradicional’ sona com una peça de museu, una mica del passat, quan és una epistemologia completa sobre les nostres relacions amb el món natural, però amb una veu diferent. Seria millor anomenar-lo ‘ciència indígena’ i no ‘coneixement tradicional ‘.“
“Una trenza de hierba sagrada” no és un llibre que cridi al misticisme, és una investigació sobre com la ciència occidental i el coneixement tradicional poden treballar units.
Per resoldre els problemes mediambientals la ciència sola no arriba, necessitem més d’una forma de coneixement i aquest és un dels llibres que millor mostra què vol dir pensar l’ecologia des d’una altra tradició.
Idees principals del llibre:
- Economia del do vs economia de mercaderia. La natura no és un magatzem de “recursos” a explotar, sinó un donant. La resposta adequada a un do no és el pagament, sinó la gratitud i la reciprocitat. Aquesta és probablement la tesi central i travessa tot el llibre.
- La Collita Honorable (Honorable Harvest). Un codi ètic per prendre de la terra: demanar permís, escoltar la resposta, no agafar el primer ni l’últim, agafar només el que es necessita, minimitzar el mal, compartir el que reps, donar les gràcies, retornar un do. És una ètica pràctica, no un principi abstracte.
- La gramàtica de l’animació. L’anglès (i les llengües romàniques) tracta la natura com a “això”, un objecte. El potawatomi la tracta gramaticalment com a subjecte animat, com un “ell/ella”. Kimmerer argumenta que aquesta objectivació lingüística no és neutral: habilita èticament l’explotació. Anomenar un riu “això” fa possible tractar-lo com a recurs; anomenar-lo com a parent, no.
- Ciència i saber tradicional com a complementaris. No competeixen per la mateixa veritat: il·luminen aspectes diferents del mateix món. La ciència respon al “com”; el saber tradicional, sovint al “per què” i al “com hem de viure amb”. Rebutjar-ne una és quedar-se amb mitja llum.
- El Windigo com a metàfora del capitalisme extractivista. El Windigo, en la mitologia anishinaabe, és un ésser condemnat a una fam insaciable: com més menja, més buit se sent. Kimmerer l’utilitza com a imatge del consum modern — una economia que confon acumulació amb satisfacció i mai no arriba a saciar-se.
- Les Tres Germanes (blat de moro, mongetes, carbassa). Un model biològic real de cooperació: el blat sosté la mongeta, la mongeta fixa nitrogen per a totes, la carbassa cobreix el sòl i el manté humit. La collita conjunta produeix més que la suma de les tres per separat. Kimmerer el llegeix també com a model social: la cooperació genera abundància que la competència no aconsegueix.
- La gratitud com a pràctica política. Inspirada en el Thanksgiving Address haudenosaunee (un discurs de gratitud a totes les entitats vives que obre reunions), Kimmerer proposa la gratitud no com a sentiment privat i puntual, sinó com a acte polític quotidià que redefineix la relació amb el món.