Descartes, en un experiment històric, va disseccionar un ull de bou per entendre com veiem i va demostrar que la il·lusió de la mida de la lluna no s’origina a l’ull sinó a la ment.
Gairebé quatre segles després sabem reconstruir què arriba al cervell, però no què acabem percebent. El documental de Carlo Nasisse s’instal·la en aquest buit, entre l’ull i la mirada, i posa de manifest que el procés posterior a la retina que construeix la nostra percepció final continua sent una «caixa negra» enigmàtica.
Cada animal habita un món propi, tan real com el nostre i tan inaccessible com si es tractés d’un altre planeta.
En darrer terme, enfrontar la nostra mirada a la d’altres éssers qüestiona l’antropocentrisme i les nostres certeses, introduint un «dubte alliberador» que desmunta la voluntat de controlar el món sota un prisma exclusivament humà Mirar a través d’altres ulls no dona respostes. Retorna el dubte — i aquí, el dubte allibera.