Una novel·la per reflexionar al respecte de si realment tenim que canviar només per aparentar el que no volem ser.
En principi diríem que es tracta d’una simple novel·la que ens plasma la forma contemporània de vida japonesa i els prejudicis que existeixen sobre la dona que decideix quedar-se soltera de per vida.
Però si mirem amb atenció trobem un contundent toc d’atenció per trobar aquestes petites coses de la vida que ens fan feliços.
La dependenta és una preciosista i delicada novel·la, ambientada al Tòquio actual, que denúncia la manipulació de les masses que s’acoblen als convencionalismes com a únic mitjà de vida i alhora un cant a la llibertat de l’individu.
No caiguem a la temptació de creure que la critica es només a la societat japonesa. Aquí també tenim molt poc clar que no tenim perquè canviar per aparentar el que no volem ser.
Una nena rara sense amics, que tothom vol curar perquè encaixi a una societat que és posa nerviosa quan algú es surt del paper que te assignat.
“…decidí hablar lo mínimo cuando estuviera fuera de casa. Me limitaba a imitar a los demás y a obedecer órdenes, pero dejé de actuar por mi cuenta. Los adultos suspiraron aliviados al constatar que solo hablaba cuando era imprescindible y que ya no me metía en problemas ajenos…”