Que aquests dies es parli de “El Mago de Oz” i de Judy Garland en relació a la celebració del dia de l’Orgull Gay el 28 de Juny agafa per sorpresa a molta gent.
L’any pasat, (2019) es complien 80 anys de la pel·lícula i 50 dels disturbis al pub Stonewall Inn a New York (el 28 de juny del 1969) i que van ser el catalitzador del modern moviment pro-drets LGTBI.
Ja al 1967, es discutia sobre la identificació gay de Garland, i no està clar l’origen, però el cert es que “amic de Dorothy”, (“FOD friend of Dorothy”) per la Dorothy Gale, la protagonista de la pel·lícula el Mago de Oz, era la contrasenya per identificar-se com a homosexual.
Judy Garland va morir el 22 de Juny del 69, i el funeral de l’actriu a Nova York va convocar una immensa multitud a la ciutat i molts dels assistents eren homosexuals ja que la Garland va ser sempre una diva per a ells. Així, i sense premeditació, aquell acte va esdevenir la primera gran concentració gai de la història dels Estats Units …. I per tant, del planeta. L’ambient era sentit per la mort de Judy però alhora reivindicatiu doncs ella representava en certa manera molts dels valors dels allí congregats.
El 28 de juny la multitud era aclaparadora al Stonewall, un local d’ambient del Greenvich Village novaiorquès. La policia va carregar per dissoldre el públic homosexual com tantes vegades havia fet abans. Però aquesta cop els submisos d’abans van decidir que aquest era el dia de resistir i van ser ells els que van poder a la policia. Ja mai permetrien que se’ls tractés com els delinqüents que no eren i van tenir més clar que mai que anaven a lluitar pels seus drets. Durant tot aquell dia i posteriors, per tota la ciutat es van escoltar temes de Judy Garland, especialment de mític “Somewhere over the rainbow” del mag d’Oz, un film i una cançó que parlaven d’un món millor més enllà de l’arc de Sant Martí. Sembla que just aquest va ser l’arc de Sant Martí que es va convertir des de llavors en bandera del moviment gai.
A banda dels simbolismes gays, (que podeu aprofundir aquí), la pel·licula del El Mago de OZ, dona per a molt mes.
L. Frank Baum, autor de El Mago de Oz era membre de la Societat Teosòfica, i els simbolismes esotèrics es troben arreu i deixen entreveure la historia com un relat al·legòric de la trajectòria de l’ànima a la il·luminació, començant pel camí de rajoles grogues, el mateix concepte que en el budisme, (part important dels ensenyaments teosòfics) es coneix com el “Golden Path” , i la seva trobada amb l’espanta ocells, l’home de llauna i el lleó covard, que respectivament busquen un cervell, un cor i el coratge, les qualitats requerides pels iniciats per tal de completar la seva recerca de la il·luminació:
“No hi ha perill que el valor a tota prova no pot vèncer, no hi ha prova que una puresa sense taca no pot passar, no hi ha dificultat que un intel·lecte fort no pugui superar” – HP Blavatsky
Trobareu l’anàlisi complerta de la pel·lícula aquí.
I pels aspectes mes formals, rodatge, direcció, efectes,…un excel·lent llibre d’en Quin Casagerardo, publicat pel 80 aniversari de la pel·lícula “EL MAGO DE OZ: EL LIBRO DEL 80 ANIVERSARIO“
El Mago de Oz ha estat referenciada a molts altres pel·lícules, (per exemple “Corazón Salvaje” de David Lynch Palma d’Or a Cannes, o a “Australia” amb Nicole Kidman y Hugh Jackman on a més, la cançó “Somewhere over the raibow” te un important paper.
Jo però, posats a versionar, més que amb la famosa versió d’Israel Kamakawiwo em quedo amb la de la Norah Jones