“La política i el llenguatge anglès” es va publicar al 1946. Aquest assaig d’Orwell és un clàssic del pensament polític i la literatura del segle XX. Orwell redacta un assaig que és una joia de lucidesa on denuncia les pràctiques que degraden la qualitat del llenguatge identificant quatre grans problemes:
– Les metàfores moribundes. (frases fetes i repetides que alguna vegada van tenir un sentit concret i l’han perdut),
– els operadors o extensions verbals falses (frases que reemplacen a un verb simple i fàcilment comprensible, una complicació innecessària que només serveix per estirar les oracions o fer-les més vagues),
– la dicció pretensiosa (l’abús d’adjectius altisonants, cites d’autoritat,…)
– i les paraules sense sentit, (freqüents en la crítica cultural i acadèmica, en què s’utilitzen termes que sonen molt bé però el seu significat és ambigu.)
Segons Orwell, un escriptor acurat, per cada oració que escriu, s’hauria de fer almenys quatre preguntes, a saber:
– Què intento dir?
– Quines paraules ho expressen?
– Quina imatge o modisme ho fa més clar?
– És aquesta imatge prou fresca per produir efecte?
I probablement s’hauria de fer dues més:
– Puc ser més breu?
– Vaig dir alguna cosa evitablement lletja?
Entre les seves conclusions està el fet que:
“…un pot necessitar regles en què pugui confiar quan falla l’instint. Penso en les regles següents que cobreixen la majoria dels casos:
– Mai utilitzeu una metàfora, un símil o una altra figura gramatical que sola veure impresa.
– Mai utilitzeu una paraula llarga on pugui utilitzar-se una curta.
– Si és possible suprimir una paraula, suprimiu-la sempre.
– Mai utilitzeu la veu passiva quan pugueu utilitzar la veu activa.
– Mai utilitzeu una locució estrangera, una paraula científica o un terme d’argot si podeu trobar un equivalent de l’anglès quotidià.
– Trenqui qualsevol d’aquestes regles abans de dir una barbaritat. …”
Podeu accedir a una traducció al castellà de l’assaig complert en aquest enllaç de la UIB
Quim Monzó ja va reinterpretar les normes al respecte d’escriure en un article fa uns anys, i també podeu trobar més sobre Orwell als comentaris sobre “Homenatge a Catalunya“.