Tal com el mateix Umberto Eco ens diu en el pròleg, en contra del que faci pensar el títol, no es tracta d’una història de l’art, ni tampoc d’una història de la bellesa.
Amb centenars d’il·lustracions, i una àmplia antologia de textos, de Pitàgores als nostres dies, és un recull de les idees que han establert relacions entre l’art i la bellesa al llarg de la història occidental. L’evolució les diferents idees de bellesa que s’han proposat o discutit des dels temps de la Grècia clàssica.
Aquest llibre neix del principi que “la bellesa mai ha estat una cosa absoluta i immutable, sinó que ha anat adoptant diferents rostres segons l’època històrica i el país”. I, en oposició a la postura que defensava Plató, i reivindicada per Roger Scruton de que la bellesa és objectiva i independent de qualsevol mirada, Eco planteja un concepte bàsic, la mirada subjectiva, que avui dia, es defensada també des de el camp de la ciència, “La bellesa està en el cervell del receptor. Si algú et sembla maco llavors ho és, perquè la decisió és teva”. (veure “El gusto por la belleza” de Michael J. Ryan).
Parlem de bellesa quan gaudim d’alguna cosa pel que és en si mateixa, sense importar el fet que la posseïm
És bell allò que, si fos nostre, ens faria feliços, però que segueix sent bell encara que pertanyi a una altra persona. (Sense considerar aquí l’actitud de qui desitja posseir alguna cosa per orgull, enveja, avidesa, gelosia, ….. aquest desig no cap relació amb el sentiment de bellesa).
A banda, l’assedegat que quan troba una font es precipita a beure no contempla la seva bellesa. Podrà fer-ho més tard, una vegada que ha aplacat el seu desig. Es a dir, el sentiment de la bellesa es diferent del desig.
Una interessant i complerta ressenya del llibre al blog d’Antón Castro.