A “La Belleza”, Roger Scruton, filòsof i escriptor britànic especialitzat en estètica i filosofia política, ens convida a reflexionar sobre els objectes bells que ens envolten i a tractar de trobar un sentit més profund en l’efecte que la bellesa té sobre nosaltres.
Conservador, i autor de més de 50 llibres, amb un discurs directe, accessible i rigorós arriba a unes conclusions sens dubte controvertides.
Scruton reivindica la vinculació clàssica entre el bell, el bo i el veritable, i es pregunta si en realitat qualsevol cosa pot ser art. Lamenta el relativisme del nostre temps i argumenta que ja no sabem el que és art. Els propis artistes han renunciat a la bellesa per embarcar-se en la pura llibertat creativa. Ja que aquesta llibertat subjectiva és el màxim valor, no es necessita cap tècnica, i l’artista plàstic pot infligir a un objecte totes les accions que se li ocorrin: apunyalar-lo, acribillar-lo, cremar-lo…
Scruton en contra de les tesis que opinen que la bellesa és una decisió individual, (veure “La Historia de la Belleza“ d’Umberto Eco), defensa el concepte desenvolupat per Plató: la bellesa és objectiva i independent de qualsevol mirada. L’objecte és bell en si mateix. Scruton ens diu:
“La bellesa importa. No és només una cosa subjectiva, sinó una necessitat universal dels éssers humans. Si ignorem aquesta necessitat, ens trobem en un desert espiritual.”
Ernesto Baltar a “Letras Libres” analitza L’elogi de la Bellesa de Scruton:
“… a les societats actuals es considera que és perillós jutjar els gustos aliens; alguns fins i tot s’ofenen si se’ls diu que hi ha una diferència entre el bon gust i el mal gust.
Davant d’això, Scruton defensa que existeixen estàndards de bellesa que estan fonamentats en la naturalesa humana, i que hem de buscar-los i aplicar-los a la nostra vida. Potser la gent hagi perdut la fe en la bellesa perquè ha deixat de creure en qualsevol tipus d’ideal, i no troba més valors que els utilitaris. Oscar Wilde deia que “tot art és absolutament inútil”. Si només té valor allò útil, quin és el valor de la bellesa? La resposta de Scruton és que la bellesa té un valor infinitament més gran que la utilitat: és necessària, a l’igual que altres coses “inútils” com l’amor o l’amistat…”
Veure l’intervenció complerta de Roger Scruton en un documental de la BBC sobre com s’han deteriorat els cànons de bellesa:
Més sobre “La Belleza” a 3peusdegat