William Morris, (Walthamstow, 1834 – Londres, 1896) figura clau del moviment Arts & Crafts (arts i oficis), va ser artesà, empresari, poeta, editor, dissenyador, assagista i activista polític. Apassionat per l’art medieval, va desplegar els seus ideals a tota la seva activitat. Tota la seva obra està impregnada de delicadesa, del gust per la feina ben feta i d’una forta crítica a les desigualtats socials del moment.
La seva aspiració era una feina que ennobleixi la vida humana en comptes de empobrir, la concepció de la feina de Morris xoca amb l’ètica protestant de la feina. La finalitat de la vida, per a l’anglès, no és treballar. Un ofici és una forma de dignificar la vida i que una persona pugui desenvolupar tot el seu potencial i la seva creativitat.
Els seus anàlisis son encara actuals: “Les màquines estalviaran feina a les persones“. Morris defensava que això és el que esperem d’elles però no s’ha aconseguit. “El que en realitat fan és degradar a l’obrer especialitzat a la franja de l’obrer sense qualificar, acréixer les files de l”exèrcit industrial de reserva’, és a dir, augmentar la precarietat de la vida dels treballadors…“.
El terme “Marketing” no existia, però Morris criticava ja un sistema en què obtenir benefici d’un producte és molt més important que la seva qualitat, i parlava del “sector” de “paràsits que no produïen” i que inclou a “tots els que es dediquen al que podríem anomenar la venda per competència o, per utilitzar una expressió menys digna, la propaganda de la mercaderia, que ha arribat fins a tal punt que hi ha moltes coses que costa més vendre que produir“.
Ja al 1850 vaticinava que perquè aquest sistema es mantingui, “la majoria de la humanitat ha de ser pobre“.
La bella Isolda (1858), millor coneguda correctament com La reina Ginebra, és l’única pintura a l’oli conservada de William Morris (Tate Gallery).
Algunes de les seves frases:
“Ningú pot fer una bona feina si no li agrada el que fa”
“L’educació autèntica és una cosa totalment diferent i consisteix a descobrir per a què està dotat cadascú i ajudar al llarg de el camí pel qual s’inclina“,
“No tinguis res a casa teva que no tingui un ús o no creguis que és bell.“
“Si em preguntessin quina és la producció més important de l’art, contestaria que una casa bonica. I si em demanessin la segona en importància, diria que un llibre bonic”
Dissenyador d’interiors, rajoles, brodats, papers pintats, mobles, tapissos, catifes i cal·ligrafia, el seu llegat ha tingut una influència crucial en la indústria tèxtil britànica, la Bauhaus i fins i tot l’ecologisme modern.
Al 2018, el Museu Nacional d’Art de Catalunya li dedicava una exposició de la que podeu veure el programa de mà aquí sota:
Els seus dissenys s’han mantingut actuals ininterrompudament 150 anys després, (a la pel·lícula “El fil invisible” tots els papers pintats que apareixen son dissenys seus) i molts d’ells encara es comercialitzen.
La seva col·lecció d’estampats i papers pintats reneix ara amb nou colorit. El reconegut dissenyador d’interiors britànic Ben Pentreath ha estat l’encarregat d’actualitzar la cromàtica amb tons més vius, saturats i vibrants en la col·lecció The queen square que es compon de 18 papers pintats i 18 teles estampades. (Veure article a La Vanguardia)
