“El algoritmo del amor”, un llibre que més de parlar-nos de com lligar des del sofà de casa, ens explica com Tinder influeix sobre els seus usuaris, el seu comportament, la seva autoestima i la seva forma de entendre les relacions al segle XXI.
Al setembre de 2017, la periodista francesa Judith Duportail va publicar un reportatge a The Guardian que es va convertir en un dels més llegits de l’any i que a Espanya va aparèixer al Diario.es.
En el mateix, Judith revisava les 800 pàgines de dades que Tinder li va fer arribar amb l’informació que l’aplicació emmagatzemava sobre ella.
L’article va ser l’origen de el llibre “El algoritmo del amor”, un llibre que per una banda analitza l’impacte i les possibilitats dels algorismes i l’intel·ligència artificial en la nostra vida quotidiana:
“… després els nostres interessos i el nostre nivell de bellesa som susceptibles de ser avaluats segons la nostra intel·ligència: el servidor de matching analitza factors com la mitjana de paraules per frase, el nombre total de paraules de més tres síl·labes, o el nombre de paraules utilitzades … “
“Les teves dades personals serveixen per assignar-te una nota a Tinder, però també decideixen que oferta d’ocupació t’arriba per Linkedin, com pagaràs de l’assegurança de cotxe, si pots demanar un préstec i demà, que publicitat veuràs al metro. […] les dades recopilades fins i tot sense que te n’adonis com dades velles de fa molts anys, tindran una repercussió enorme en la teva vida. Al final tota la teva existència es veurà transformada, predeterminada per les dades que s’han recopilat sobre tu.”
Però que per l’altre aprofundeix també en la nostra responsabilitat, el concepte que tenim de nosaltres mateixos i el valor que li donem a les nostres relacions.
“… ploro de felicitat perquè la talla del meu cul es correspon, per fi, amb la talla d’un cul bonic. Vaig ser una nena grassoneta, i em sento com si em vengés de tots els dropos del pati del col·legi.
No m’adono que no, no m’estic venjant, sinó que m’estic unint a la seva cohort. Jo també m’insulto, insulto a la dona que era fa només unes setmanes. […] a el mateix temps també a totes les dones que no usen la 36, perquè em sento superior a totes elles, […] gastar diners temps i energia per doblegar a les normes que imposen és decisió meva. Em fa tan feliç adaptar el meu cos perquè sigui un objecte que ni se m’acut que són els objectes els que s’haurien d’adaptar a la mi […] mai m’he faltat tant el respecte…”
“Les persones que pateixen un trastorn d’ansietat senten, com jo, la necessitat permanent de sentir-se reafirmades i, de tant témer que s’acabin, empenyen les seves històries cap a la fi”
Una persona dependent emocional viu amb una sensació de pèrdua i de buit interior que l’angoixen contínuament. El seu grau de dependència és relatiu a la seva capacitat per gestionar la solitud … omplir-se d’una sensació d’amor, d’atenció, o de menjar, alcohol, sexe, tabac, droga, esport en excés o compres compulsives, són comportaments anàlegs…”
“Com les dones (i la societat) li donen un gran valor a estar en parella, algunes no aconsegueixen assumir que no volen tenir una. Les dones encara han de construir-se a partir de la mirada dels altres i això les manté en una posició de vulnerabilitat.“
Un llibre curt, fàcil i ràpid de llegir que dóna bastant que pensar i que apunta també cap a les possibles solucions per evitar que el “descontrol algorísmic” segueixi augmentant:
“Els algorismes són propietat intel·lectual, la llei els protegeix, … la fórmula de Coca-cola també és secreta, però sabem que una autoritat determina que no és tòxica, … ¿perquè ningú comprova si l’algorisme de Tinder respecta la nostra dignitat?
Una alternativa podria ser el concepte de “responsabilitat algorísmica”, una empresa d’auditoria que atorgui segell de qualitat als algorismes“
Mentrestant, si algú vol entrar en el negoci i muntar una web de cites, que sàpiga que per començar, es pot comprar, legalment, uns quant milions de perfils de “possibles” per exemple a Usdate.org.
Més sobre Algorismes e Intel·ligència Artificial al llibre de Marta Peirano “El enemigo conoce el sistema”.