“El Cavaller Floïd, la biografia apassionant de J.B.Cendrós (Barcelona, 1916-1986), l’empresari del popular Floïd (el pioner dels after-shave), però sobretot és un dels mecenes i activistes culturals més importants que hagi donat Catalunya. La implicació arriscada i personal de J.B.Cendrós, un dels cinc empresaris fundadors d’Òmnium Cultural (1960), i la seva inflexibilitat quan es tractava de la cultura catalana, va permetre sota el franquisme la represa i el finançament directe d’institucions clau com l’Institut d’Estudis Catalans, la recuperació d’Edicions Proa el 1964 o de l’Editorial Aymà. Descobridor del talent de creadors com Terenci Moix, Cendrós fou promotor del Premi Sant Jordi (1959) i de la tradicional Nit de Santa Llúcia, es va implicar en la Nova Cançó, (va ser el promotor del concert de Raimon a Paris),en la creació de la Gran Enciclopèdia Catalana, en Banca Catalana, en el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i en una llista inacabable d’accions que han fet de Catalunya el país que és avui.”
Avui, amb l’actual president d’Omnium empresonat, ressonen les paraules d’en Cendrós parlant del perquè del nom d’Omnium: “…el qualificatiu “cultural” ha estat sempre un qualificatiu revolucionari…”
Quan vaig llegir el llibre, ple d’anècdotes, un dels fets que mes gracia em va fer va ser descobrir el seu costum d’enviar, cada Nadal, una “postal” que assolia sempre un punt de sorpresa i era esperada en candeletes pels aproximadament 300 receptors.
L’any 1967, com a postal, va enviar una carta inèdita d’en Federico García Lorca que havia adquirit per 60.000 pessetes a un llibreter de vell, i que Lorca va escriure al seu amic i escriptor Melchor Fernández Almagro al 1925 durant la seva visita a Barcelona.
La carta ca ser adjudicada en subasta a Christie’s de Londres el 2007 per 28.400 euros
La carta comença amb una bellíssima declaració de principis: “Quiero ser un poeta por los cuatro costados, amanecido de poesia i muerto de poesia.” Lorca hi diu que “Madrid es demasiado gurriñica” (pedant i superficial) i “Zaragoza está falsificada i zarzuelizada. La ciudad ha huido. En cambio Barcelona ya es otra cosa… Allí está el Mediterráneo, el espíritu, la aventura, el alto sueño de amor perfecto. Hay palmeras, gentes de todos los países, anuncios comerciales sorprendentes, torres góticas i un rico pleamar urbano hecho por las máquinas de escribir. Qué a gusto me encuentro allí con aquel aire y aquella pasión!”. I aquí ve la bomba: “Además, yo que soy catalanista furibundo (sic), simpaticé mucho con aquella gente tan construida y tan harta de Castilla…”
Aquí podeu llegir una entrevista a Genís Sinca al Regio 7 parlant del llibre i una ressenya del mateix publicada a Vilaweb.
Duies frases de’n Cendrós que podeu trobar al llibre:;
– “No soc separatista, sinó separat.”
– “Per desgracia, no podíem organitzar una cèdula revolucionaria de la que la gent sortís amb metralletes. Així, la nostra metralleta fou la cultura”.
