“The spirit of the garden”. Un llibre que parla de jardins, però no de “Com” fer jardins sino de “Perquè” fer-los o més ben dit de perquè ens atrauen espais particulars, què fa que un jardí ens toqui el cor i l’altre ens deixi freds.
“El nostre jardí és com el nostre cos; el marc general és aquí, però la individualitat depèn de com el cultivem, de com creem el nostre propi tipus de bellesa … Si es crea un jardí per passió, el resultat és una expressió natural de la persona.”
“De sobte, em vaig adonar que els jardins que posseïen aquest elusiu esperit de lloc són aquells on la mà de la natura aposta per l’equilibri, on el nostre toc humà no és l’empremta general d’un espai .”
“Veure el món a través de les paraules d’una altra persona pot ser una forma de desxifrar i comprendre més de prop la vostra pròpia vida.”
La biblioteca de Trisha Dixon, al centre de la casa, no és una habitació petita, i està farcida de llibres de terra a sostre en quatre parets amb prestatges.
Un jardí i una biblioteca, que pot anar malament?