«D’entre tots els escriptors i pensadors dels quals (probablement) no n’havies sentit parlar, Wendell Berry és el més important. És un savi. És el meu heroi». James Rebanks
Ja fa mig segle des que Wendell Berry va decidir renunciar a la seva plaça com a professor a la Universitat de Nova York per tornar al seu Kentucky natal. Els seus col·legues acadèmics el van mirar horroritzats quan els va comunicar la seva decisió, i van intentar dissuadir-lo en veure com un dels pensadors i escriptors més lúcids de la seva generació s’anava a viure a unes pastures. Què se suposa que faràs allà, Wendell?
Berry se’n va anar a l’agrest Kentucky a treballar i habitar unes poques hectàrees, i a formular des d’aquella suposada perifèria el seu pensament, vinculat de manera íntima i quotidiana amb la terra i amb la defensa. El temps sembla haver-li donat la raó. Filòsof, novel·lista, poeta i camperol, és una figura absolutament referencial als Estats Units, a la manera d’una consciència ecològica del país que sembla parlar amb la saviesa, la calma i la lucidesa imprescindibles per enfrontar-nos al mon actual marcat per l’ecocidi. Berry desafia les categories ideològiques tradicionals: les nocions assumides d’activisme i moviment social, la mateixa eficàcia de la política a escala nacional i global. Cap a la dreta, denuncia el poder de les empreses i del capital que devora la naturalesa; cap a l’esquerra, critica l’individualisme desarrelat que privilegia la mobilitat i el cosmopolitisme en detriment del que és rural. En aquest conjunt d’assajos, Berry ens parla d’autosuficiència (material, però també moral), de les lluites en defensa de la cultura local, de la sobrietat feliç, del plaer del treball de la terra, del rebuig absolut a qualsevol noció de progrés, de l’abandonament de l’arrogància, de la recuperació de la sorpresa davant de la natura… La seva fórmula per a una bona vida és senzilla, i afortunadament no pretén ser original: mira més a poc a poc, para atenció, realitza accions i produeix coses que mereixin la pena , aprecia als teus veïns, estima la teva llar, no t’allunyis massa d’ella, conforma’t amb menys, gaudeix-ho més.
Algunes cites del llibre:
“…volen un aire net i fresc on arrencar els motors dels seus vehicles…”
“Hi ha un punt a partir del qual més implica sempre pitjor”
“La preservació del món rau en la naturalesa salvatge va dir Thoreau, i aquesta pot ser una veritat espiritual, però és també un principi completament pràctic i és més, hem de considerar també la proposició oposada: Mentre hi hagi l’home, la preservació de la naturalesa salvatge rau en la cultura humana”
“Si no som capaços de protegir les terres de cultiu tampoc podrem protegir les terres salvatges. La naturalesa i la cultura humana allò salvatge i domèstic, no són oposats, sinó interdependents.”
“Les mateixes persones que temen i lamenten la destrucció que provoquen són incapaços d’evitar-la per manca d’una comprensió pràctica de les causes.”
“En última instància, els problemes mediambientals s’han de resoldre corregint l’ús que la gent fa de la seva casa i dels territoris locals.”
“Cap violència major acabarà amb la violència existent.”
“L’art em semblava l’únic refugi possible. Refugiar-se de les imperfeccions de la vida a les perfeccions de l’art.”
“No només va ser l’avarícia dels accionistes de les grans empreses ni la supèrbia dels seus directius. …[el que va ] … va ser també la nostra exigència que no s’aturés el flux d’energia barata per res del món”
“Les economies que regeixen les comunitats i les llars estan equivocades. Les respostes als problemes ecològics provocats per l’ésser humà s’han de buscar a l’economia i les respostes als problemes de l’economia a la cultura. Ignorar-ho implica cometre l’error de dividir el món entre la culpa dels productors i la innocència dels consumidors.”
“Hem d’aprendre a gastar els diners que tinguem amb els amics i no amb els enemics.”
“El nostre problema més seriós és que ens hem convertit en una nació d’il·lusos. Aparentment creiem en la disponibilitat infinita d’uns recursos finits.”
“Quan permetem que l’idioma pugui significar allò que qualsevol vulgui que signifiqui, es torna impossible el compromís amb el que diem[…] quan “postres casolanes” deixa de significar fet a casa comença a significar qualsevol altra cosa i per tant ja no significa res”
“No hauríem de sentir enveja d’aquests moviments pròspers, organitzats i dirigits per una burocràcia alternativa que viu dels problemes que hauria de solucionar.”
“La dinàmica natural del creixement humà ha de començar amb cert tipus de rebel·lió contra els pares: és impossible créixer si se segueix sent nen… és la vella norma… la nova norma en què el nen deixa la llar per estudiar i mai torna a viure-hi, interromp el procés de maduresa en el moment posterior a la rebel·lió permetent-li romandre per sempre en l’adolescència.”
“Quin és el propòsit de tant de progrés tecnològic? A quina fi superior creiem que serveix? […] ni a l’amor pel nostre país, doncs ens preocupa més la profanació de la bandera que la profanació de la terra que trepitgem…”
“Pot ser que a primera vista l’escriptura no resulti una activitat tan corporal com, diguem-ne, la dansa o l’horticultura o la fusteria. I tanmateix, el llenguatge és el medi artístic més íntimament físic de tothom. El tenim, palpable, a la boca, és la “langue”, la llengua. En escriure-ho, li donem forma amb les mans. En llegir en veu alta allò que s’ha escrit (alguna cosa que hauríem de fer si anem amb compte a l’escriptura) el llenguatge passa pels ulls, la boca per les orelles, trasbalsem les paraules per tots els sentit corporals abans que tinguin sentit a la ment. I no poden cobrar sentit a la ment fins que no cobrin sentit al cos.”
“…ovelles i coiots es necessiten mútuament. Aquest tipus de conflicte, doncs, no es pot encaminar tant cap a una possibilitat de victòria com cap a una possibilitat de compromís; cert tipus de pau, una aliança, fins i tot, entre allò domèstic i allò salvatge. Som conscients que aquesta aliança és necessària.”
“Entendre’s amb la natura. Els qui volen protegir la naturalesa verge contra la intromissió de l’ésser humà parlen sovint –igual que els seus adversaris, els defensors de l’economia industrial- com si allò natural i allò humà fossin dos estats separats, radicalment diferent i radicalment irreconciliables.”
“Mentre que l’instint animal sol restringir-se als seus apetits físics, els humans tenim apetits mentals que poden resultar més vasts, més insaciables que els físics. Només l’espècie humana malbarata i acapara, assassina i saqueja per idees i valors.”
“Necessitem varietats de cultiu i farratge d’alta productivitat, però no necessitem varietats incapaces de produir res sense fertilitzants cars i productes químics.”
“Tots els ordres humans –l’ordre social, l’artístic, el científic l’econòmic, el polític– són ficcions. Manquen a la veritat, no perquè siguin falsos per necessitat, sinó perquè necessàriament són incomplets. Totes les categories, per inclusives que vulguem que siguin, resulten invariablement excloents, almenys fins a cert punt.”
“És així com acabem desorientats i atordits, envoltats de gent que es dedica cada cop més a destruir inconscientment –o no tant- la naturalesa sobre la qual s’aixeca la seva pròpia vida. Inconscientment, dic, mentre no presencien els actes de destrucció ni els perpetren directament i desconeixen així, ja que no tenen manera de descobrir-ho, fins a quin punt són còmplices.”
“La ment empàtica és conscient de la importància del territori cultural. La ment racional, per contra, no reconeix cap territori cultural i per tant no té qualsevol lleialtat protectora o afecte envers els territoris reals.”
“Accepta el present pel que és, em dic a mi mateix. Permet-li ser suficient. I no goso, tement que, si ho faig, ahir infectarà el demà. Vivim acostumats a exercir la contenció: contra el món, contra els altres, contra nosaltres mateixos. No serà estudiant-nos com aprendrem a ser millors.”
“Una família sí que pot viure en una terra tan “marginal”, amb uns petits ingressos i una economia de subsistència però abundant i en fer-ho contribuir tant a la millora de la terra com a la personal.”
“Ser consumidor en una economia global ens porta a acceptar un estat de ignorància, passivitat i dependència total de provisions llunyanes i de l’interès personal dels proveïdors.”
“La idea d’una economia local descansa sobre dos únics principis: el veïnatge i la subsistència.. Els apologetes de la globalització ridiculitzaran els principis de subsistència i veïnatge com a “proteccionisme” i això és exactament el que són. Es tracta de protecció no d’aïllacionisme.”
“Desenvolupament de l’agricultura i el comerç local vs arbres per exportar al mercat global (“com més millor”) = dependència de les importacions de productes amb els diners de les exportacions.”
“L’art em semblava l’únic refugi possible. Refugiar-se de les imperfeccions de la vida a les perfeccions de l’art.”
“Una bona comunitat és, en altres paraules, una bona economia local. Depèn de si mateixa i es modela des de l’interior. Dependre d’un mercat aliè per a gairebé tot modela des de l’exterior en funció de la influència i els objectius d’empreses i proveïdors.”
“És possible un canvi a millor? qui té el poder per dur a terme aquest canvi?
Un granger guanya deu o dotze mil $ any. La granja 320.000. en haver de refinançar, bé un comprador o un hereu, al nou propietari li resulta impossible saldar el deute i guanyar-s’hi la vida.”
“La terra és cara i l’aire barat, construïm doncs a l’aire.”
“Conservar la biodiversitat en reserves naturals és fruit de la incapacitat de concebre o tolerar conservar la biodiversitat del món sencer o una harmonia entre els humans i el món.”
“No n’hi ha prou protegir la biodiversitat. Cal protegir les condicions per a la pau i els bons treballs i oferir feines i tasques com una forma de vida.”
“Erosió massiva, degradació del sòl, empobriment genètic, deteriorament ecològic, contaminació per productes químics tòxics, contaminació per deixalles dels animals a les explotacions, sobreexplotació i esgotament d’aqüífers, subvencions desmesurades, propagació de plagues, malalties pel transport de llarga distància de aliments, síndrome de les vaques boges, crueltat indiferent cap als animals, explotació de mà d’obra barata, abús de treballadors immigrants, vulnerabilitat del subministrament d9aliments en mans de grans empreses. (terrorisme & pandèmies vs sobirania alimentària)…”
“El coneixement sense mesura, el coneixement que la ment de l’home no aconsegueix utilitzar de manera apropiada pot resultar fatal. (l’excés oprimeix i aviat torna en bogeria la sapiència com en vent l’aliment).”
“Les economies que regeixen les comunitats i les llars estan equivocades. Les respostes als problemes ecològics provocats per l’ésser humà cal buscar-les a l’economia i les respostes als problemes de l’economia a la cultura. Ignorar-ho implica cometre l’error de dividir el món entre la culpa dels productors i la innocència dels consumidors.”
“Idear solucions a gran escala per a problemes a gran escala només distreu la gent dels problemes petits, privats, que potser sí que tinguin la capacitat de resoldre.”
“Tots els problemes quan són descrits amb precisió són privats i petits. O ho són almenys en origen.”
“Suplantar la bellesa i l’alegria de la salut per cosmètics, roba, cotxes,..la salut com a origen dels diners posseeix certs límits, la malaltia, i en especial la malaltia de l’esperit, la manca de caràcter, resulta molt rendible, susceptible de un aprofitament il·limitat.”
“Què li ensenyarà a un alumne l’educació del qual s’ha establert exclusivament en centres educatius i la rutina familiar del qual ha consistit a asseure’s a veure la televisió 4 o 5 hores al dia durant vint anys, que mai no ha llegit un llibre per plaer ni ha vist altres llegir-lo?…”
“Qualsevol manera de reconciliar-nos amb l’aire i la llum i el temps a casa nostra (encara que només sigui un test a la finestra, encara que només sigui una finestra oberta implica una creació i una possessió que mai no podrà brindar-nos la tv o el govern.”
“El veritable fracàs és donar-se per vençut.”
“Les coses es compliquen en concedir-los a les grans empreses la condició de “persones” , facultades per ser individus ferotges que reclamen fer el que els doni la gana amb el que tenen… per culpa del seu poder desmesurat, els polítics i representants es converteixen en defensors i representants de les grans corporacions.”
“L’ideal de la competitivitat sempre implica, necessita de fet, la divisió de tota comunitat en una classe de vencedors i una altra de vençuts. (radicalment diferent d’altres que han existit com a rics-pobres, més o menys capaços, governants i governats,….).”
“Les universitats en comprometre’s amb el determinisme econòmic es perjudiquen a si mateixes, si la competitivitat és la regla econòmica general, l’avantguarda competitiva és l’únic objectiu social acceptable, com justifiquen les universitats el suport públic que reben? Perquè les empreses privades es beneficien de la investigació finançada amb fons públics? Per què no exigir a les empreses que financin la seva pròpia investigació?.”
“Les meves objeccions cap als moviments que lluiten per ..[xxx]. per nobles que siguin els objectius no es poden assolir d’un en un… són remeis contra efectes, no són radicals, no van a l’arrel. Proposen que els problemes els provoquen altres, volen modificar polítiques però no pas comportaments concrets.”
“Cal un moviment que ho sigui perquè tots els seus membres, dia a dia, ho fan avançar.”
Llibres al llibre: “La estructura de las revoluciones científicas” – Thomas Kuhn