“El mito de la belleza: com s’utilitzen les imatges de la bellesa contra les dones
La premissa del llibre, publicat al 1990, és que, mentre el poder i la prominència social de les dones han augmentat, la pressió que senten per assumir estàndards socials poc realistes de bellesa física també ha crescut fortament a causa de les influències comercials en els mitjans de comunicació.
Wolf deixa a banda la polémica de si la bellesa és objectiva i independent de qualsevol mirada,( veure “La Belleza” de Roger Scruton) o bé es subjectiva, i està en el cervell del receptor,(veure “Historia de la Belleza” d’Umberto Eco), i planteja que existeix un “Requisit de bellesa professional” (RBP) que cal combatre.
Al llibre planteja l’existència d’una relació perversa entre l’alliberament femení, l’avanç de les dones i l’exigència d’ideals de bellesa cada vegada més impossibles. També indica que el mite de la bellesa funciona en l’actualitat com un dispositiu per mantenir a les dones en el lloc subordinat que havien ocupat durant segles. El perill més gran és que danya la seva part més sensible: l’autoestima, per la qual cosa les converteix en persones febles i insegures ja que les dones occidentals viuen sota la pressió constant d’ajustar-se a un concepte idealitzat de bellesa creat per la societat moderna.
No té res de dolent maquillar-se, ni voler passar un any o deu empolainant-se. El problema és quan això es torna el requisit per a ser acceptada socialment, per obtenir o mantenir una feina. Si seguim a Wolf, el “ RBP ” s’alimenta de les inseguretats de les dones i les manté material i psicològicament pobres. És llavors quan els rituals de “bellesa” es tornen condemnables.
No vos perdeu “20 disparates que las mujeres hemos sufrido en nombre de la belleza” des de “CulturaInquieta“.