El títol original de “El Viatge de Chihiro”, que en anglès es va traduir per “Spirited away”, (quelcom com desaparegut, fet desaparèixer,….) es podria traduir literalment com “La misteriosa desaparició de Sen i Chihiro”. Aquesta pel·lícula japonesa de dibuixos animats del 2001, escrita i dirigida per Hayao Miyazaki i produïda per l’estudi Ghibli narra les aventures d’una nena que durant un viatge per a canviar de casa va a parar a un món estrany poblat pels esperits.
La pel·lícula va rebre molts premis, incloent-hi un Ós d’or A Berlín i l’Oscar a la millor pel·lícula d’animació, que el seu director no va anar a recollir en protesta per la intervenció americana a l’Iraq.
El British Film Institute la inclou entre les 10 primeres pel·lícules de la seva llista de “Les 50 pel·lícules que hauries de veure als 15 anys“.
Miyazaki va explicar que pel personatge de Chihiro en va inspirar el la filla de 10 anys d’un amic seu, i que l’argument de la pel·lícula no es centra en una jove heroïna o algú amb un cor únic, sinó una noia dubitativa que acaba aconseguint la “energia per viure” després de fer front a les seves pors.
En una carta responent preguntes d’un admirador de la pel·lícula en Miyazaki explica que els pares de Chihiro es converteixen en porcs per simbolitzar com alguns éssers humans es tornen cobdiciosos, com molta gent durant la bombolla econòmica del Japó de la dècada dels ’80 i que “encara no s’ha adonat que s’han convertit en porcs”, la carta explica que una vegada que algú es converteix en un porc, ja no torna a ser humà, sinó que gradualment comença a tenir el “cos i l’ànima d’un porc”, i que això “no només s’aplica a el món de fantasia. “
El viatge de Chihiro conté diferents missatges, ja sigui la crítica sobre el materialisme hedonista o una bella lliçó d’altruisme que ens demostra que a la vida cal donar sense reclamar res a canvi.
Hi trobem un munt referències com quan Haku i Chihiro s’acomiaden en clara referència a la mitològica història d’Orfeu i Eurídice (que per cert també trobem a “Retrato de una mujer en llamas“).
Ens recordara a “Alícia al país de les meravelles”, i de les moltes interpretacions que se n’han fet us en deixo tres, en certa manera contraposades, una la de JotDown, on també ens explica com es va gestar la pel·lícula, un altre del Blog “Generación Ghibli” per aprofundir els personatges i els missatges ocults que podem trobar, i un altre, una interpretació més “psicològica”, (tot i que potser una mica forçada) ,de “Circulo de Meditación” però que te força coherència i ens presenta la pel·lícula com un viatge iniciàtic de autoreconeixement personal.
Animada totalment de forma tradicional, ara, quan compleix 20 anys, ha tornat per uns dies a les sales de cinema.
No deixeu de visitar la secció de “Pelis a Fons” de 3peusdegat.