“Deseando amar”,… “In the mood for love” va ser escollida al 2016 pels editors de cultura de la BBC en una enquesta a 1777 crítics de tot el món com la segona de entre les 100 millors pel·lícules produïdes des del 2000 i que al desembre de l’any 2020, es va reestrenar en cinemes per celebrar el seu 20 aniversari.
En resum, un estiu, dos cors trencats, una superba col·lecció de fins a 46 qipaos, el vestit tradicional xinés, que el director utilitza per reflectir el pas del temps, molt de menjar, utilitzat de forma recurrent i simbòlica, (sembla, que alguns plats que apareixen en pantalla només es poden servir en moments determinats de l’any), una banda sonora de la que destaca la peça Yumeji´s theme de Shigeru Umebayas i els boleros Nat King Cole que sonaven amb força al Hong Kong dels 60 i sobretot una fotografia absolutament encisadora.
Us deixo enllaç a un parell de ressenyes complementaries que han de servir per motivar-vos a veure, (o tornar a veure) aquesta obra mestre del cineasta xinès Wong Kar-wai i que junt amb “Dias salvatges”, per devant i “2046” per darrera, configuren una trilogia amb plantejaments estètics diferents, però que comparteixen un tema en comú: el complicat que és comprendre l’amor, el pas de el temps i el pes del passat.
“Deseando amar” es mou i desenvolupa en un terreny, en que l’amor està però mai arriba. Una oda molt romàntica … al fracàs amorós. “20 anys de ‘Desitjant estimar’, el (no) amor més gran de la història de cinema – Fotogramas)“
“In the Mood for Love” és una història que aprofundeix en les relacions humanes i en la nostra pròpia necessitat d’afecte. Tots dos protagonistes depenen de l’altre per a poder esmenar les seves respectives situacions sentimentals. Una història que, d’altra banda, ens parla de temes intrínsecs a la societat actual: l’alienació, la solitud o l’aïllament. (“Deseando amar”. Caso paradigmático en la producción de Wong Kar-Wai – Culturamas)
Peter Travers crític de la revista Rolling Stones, afirmava del film que “res és més sexy que la repressió”. “Els detalls més petits s’erotitzen. El xiuxiueig de seda, el toc de talons alts, l’esquitxada de gotes de pluja a la galta: tots tenen un atractiu hipnòtic”.
