Sugar Blues de William Dufty, publicat al 1975, i amb més de 1.600.000 copies venudes ha esdevingut un clàssic.
Amb dades científiques irrefutables. Planteja un recorregut històric per l’origen, dependència econòmica, degeneració metabòlica, interessos, etc, que va produir i està produint el sucre refinat.
El sucre, sacarosa refinada, es produïda per un procés químic múltiple del suc de canya de sucre o de la remolatxa en què s’elimina tota la fibra i les proteïnes, les quals formen el 90 per cent del total de la planta natural .
Molt important a entendre és que el cos no necessita sucre; necessita glucosa i aquest hidrat de carboni es pot obtenir de multitud de fonts diferents, com ara fruites i verdures.
“El sucre refinat és mortal per a l’ésser humà perquè proporciona només allò que els especialistes en nutrició descriuen com a calories buides o nues.
De fet, és pitjor que no prendre rés, perquè drena i extreu les vitamines i minerals del cos per les demandes que la seva digestió, la desintoxicació i el metabolisme produeixen a tot l’organisme.
Els minerals com el sodi (de la sal), potassi magnesi (de les verdures) i calci (dels ossos) són mobilitzats i usats en una transmutació química; es produeixen àcids neutres que tracten de restablir el factor desequilibri àcid-alcalí de la sang a un estat més normal.
Si es consumeix sucre cada dia, es produeix contínuament una condició excessivament àcida al cos, i es necessiten cada cop més minerals del profund del cos per intentar rectificar el desequilibri.
Finalment, a fi de protegir la sang, l’organisme extreu tant calci dels ossos i dents, que comencen a sobrevenir caries, descalcificacions i al final una debilitat general. A la llarga, l’excés de sucre afecta tots els òrgans del cos”
La recomanació màxima de sucre lliure de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) aconsella que no superin els 25 grams de sucre lliure al dia, consumint una sola llauna de refresc ja estem ingerint entre 35 i 45 grams de sucre.
A Espanya el consum mitjà de sucre el 2013 va ser de 76,3 grams per persona i dia dels quals gairebé el 50% van ser els anomenats sucres lliures o afegits, presents a llocs com el pa, el tabac o la salsa de tomàquet.
El consum de sucre per persona a la Unió Europea està situat en una mitjana de entre 33 i 36 quilograms per persona i any.
La manera de controlar una mica el consum de sucre es podria resumir en dos consells: “més mercat i menys supermercat”, i si cal consumir productes processats (i ultra processats), al menys, llegiu les etiquetes.
Més info: “¿Es malo el azúcar? Todo depende de sus apellidos“ y no deixeu de visitar el projecte fotogràfic d’Antonio Rodriguez a Sinazucar.org
