Un llibre que ha venut mig milió d’exemplars al Japó i que ha rebut el premi Asian Book Award 2021.
«Si les polítiques econòmiques han fallat durant trenta anys, llavors per què no inventem una nova manera de viure? De sobte hi ha el desig d’això.» Kohei Saito a The Guardian.
«El missatge de Kohei Saito, professor associat de la Universitat de Tòquio, és senzill: l’exigència de beneficis il·limitats del capitalisme està destruint el planeta i només el “decreixement” pot reparar els danys frenant la producció social i compartint la riquesa.» Justin McCurry a The Guardian
La nostra era, l’antropocè, és la de la crisi mediambiental, caracteritzada perquè l’activitat econòmica de l’ésser humà destrueix el planeta. Si no fem res per aturar el canvi climàtic, la societat retornarà a un estat de barbàrie. Per evitar aquesta catàstrofe, s’ha de posar fi a l’obsessió capitalista per la recerca il·limitada de beneficis. Però pot prosperar una civilització que ha abandonat el capitalisme? I tant que sí. Hi ha solucions per a aquesta crisi, i les pistes les trobem en les idees dels últims anys de Marx, sumides en la letargia durant cent cinquanta anys. Un dels acadèmics de més talent dels últims temps ens descriu pas per pas el camí cap a una societat futura pròspera.
Alguns fragments del llibre:
“…fins i tot sense creixement econòmic una societat pot arribar a ser més pròspera sempre que els recursos existents estiguin ben distribuïts.
“…per això hem de considerar seriosament si, dins del sistema capitalista, és possible aconseguir una distribució justa dels recursos de forma permanent. “
“…actualment hi ha uns 1.300 milions de persones que viuen sense llum; donar-los accés a l’electricitat només augmentaria la petjada de carboni en un 1%. I amb una redistribució de només el 0,3% de la renda mundial n’hi hauria prou per treure de la pobresa 1.400 milions de persones que viuen amb menys de 1,25 $ dia.”
“El mon és un de sol i tot està connectat”
“…es indispensable elevar el nivell de vida de les persones que encara no han arribat ni tan sols a la vora interior de l’economia del donut.”
“…encara que la crisi s’agreugi i cada cop més persones en pateixin les conseqüències, el capitalisme continuarà trobant la manera d’obtenir beneficis, fent gala de la seva capacitat d’adaptació a tota mena de circumstàncies fins al final. (si els incendis forestals augmenten, es venen assegurances contra incendis)…”
“El capitalisme no s’aturarà per si mateix ni davant d’una crisi ambiental […] si seguim com fins ara el capitalisme acabarà alterant tant profundament la superfície del planeta que deixarà de ser habitable pels humans.[…] És per això que ens hem d’enfrontar seriosament al capitalisme.”
“A Europa, pràcticament totes les institucions principals que més tard van convertir-se en l’estat del benestar, des de la seguretat social i les pensions fins les biblioteques i l’assistència sanitària públiques sorgeixen no pas dels governs, sinó de sindicats, associacions de veïns, cooperatives, partits de classe obrera i tota mena de organitzacions que buscava construir una nova societat des de dins l’antiga closca”
“El que hem de reduir son els SUV, la carn de vedella i els Fast Fashion, i no la educació, la seguretat social o l’art”
“El capitalisme és incapaç de fer un món globalment just,[…] la clau de la supervivència es la igualtat. Pensant en termes de igualtat, quines formes de futur podem triar? “
